La Fageda d'en Jordà, JOAN MARAGALL
Avui a primera hora del matí, a COED, hem fet la recitació dels poemes.
Jo he sigut la última en recitar-lo: amb la Patrícia d'apuntadora i la Gemma gravant-me he recitat el poema de La Fageda d'en Jordà de Joan Maragall.
Quins nervis he passat!!!
La recitació d'un poema no et permet improvisar ni variar el discurs davant de molta gent, sinó que simplement el que fas es una recitació, ja sigui de memòria o amb l'ajuda d'un full. En aquest cas ho havíem de fer de manera memorística, però no només era important demostrar que sabíem el poema sinó que també era important l'expressió no verbal, els gestos, la mirada, controlar els nervis...
La recitació d'un poema no et permet improvisar ni variar el discurs davant de molta gent, sinó que simplement el que fas es una recitació, ja sigui de memòria o amb l'ajuda d'un full. En aquest cas ho havíem de fer de manera memorística, però no només era important demostrar que sabíem el poema sinó que també era important l'expressió no verbal, els gestos, la mirada, controlar els nervis...
A continuació us deixo el poema i el visionat de la meva recitació i així, podeu opinar i avaluar-me!!!
Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Després de recitar el poema ens hem auto-avaluat, això ha estat possible gràcies a la gravació que s'havia de fer cadascú durant la recitació a la classe. A través d'aquesta, m'he pogut mirar detingudament i ara sóc conscient de què és el que no he fet bé i per tant, què és el que hauré de millorar per poder fer bé la següent exposició.
- L'expressió oral: crec que ho he fet bastant bé tot entonant de manera adequada.
- La mirada: no ha estat del tot correcte ja que no he mirat a tot el públic, sinó que em centrava molt en alguns punts.
- Veu: vocalitzat bé però a causa dels nervis el to de veu m'ha variat una mica.
- Postura: Al principi la meva postura
indicava lo nerviosa que estava però a mesura que he anat avançant amb el poema
m’he sentit més còmode i això, ha quedat demostrar amb la meva postura perquè
era més correcte.
- Gesticulació: Els versos que em permetien servir-me
de llenguatge no verbal i fer gestos, els he aprofitat.
- Control dels nervis:
Ha estat difícil controlar els
nervis ja que el fet de recitar un poema comporta no dir les coses d’una altre
manera, sinó tal i com són i això sempre dóna més pressió. Tot i això, un cop
començada la recitació m’he anat sentint més còmode amb mi mateixa.
Fins aviat!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada